La meva idea es pot aplicar a nivell de comunitat, en concret en un centre cívic de barri de Barcelona.
Tenint present això, s’ha de considerar que Barcelona és una capital europea i cosmopolita.
Moltes realitats, ètnies i nacionalitats hi conviuen, pel que él meu projecte s’ ha d’ enfocar en ser multicultural i de gènere: orientat a les dones sense consideració d’ origen. Ja siguin immigrants, natives o refugiades. Vull un projecte obert i inclusiu.
Buscant informació, seria qüestió de parlar amb el CAP del barri on s’ encabís, per tal que els metges, a nivell completament confidencial, proposesin a les dones a les que creguessin que això els podria ajudar, l entrada a aquest sistema inclusiu.
Per tant, caldria muntar una xarxa de connexió entre centre cívic, CAP i seu de la seguretat social.
Per evitar perdre algú, també estaria bé parlar amb les ong que actuen a la propia ciutat, sent una d’elles, que podria estar interessada, arrels, ja que la ONG es dedica a ajudar als col·lectius desfavorits a les grans metropolis catalanes.
Un cop muntada aquesta xarxa, que requeriria la creació de la figura d’ un enllaç entre institucions, també tindriem el tema del finançament.
Hi ha una web especialitzada en micromecenatge social:
https://es-es.facebook.com/Coopfunding/
Si per aquest cantó no es fes prou, caldria demanar ajudes a la Generalitat dins el programa de subvencions solidaries:
https://treball.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Subvencions-per-a-projectes-singulars-la-xarxa-dateneus-cooperatius-i-projectes-aracoop-per-fomentar-leconomia-social-i-el-cooperativisme-00001
També faria falta contractar a un programador web per fer promoció per internet d’aquest projecte, ja que del que es tracta es que les creacions de les dones es venguessin per comerç just. I el programador faria falta tant per la web com per adjuntar una plataforma de pagament segura.
El 100% dels diners obtinguts anirien per ajudar-les a refer els seves vides.
Sóc conscient de que hi hauria un límit de persones que es podrien acollir, peró no deixa de ser un projecte limitat a un barri d’una ciutat.
La permanència en el programa dependria de la situació personal de cada dona. Quan aquestes s’ haguessin refet, podrien donar pas a noves
Per pagar al programador web i a l’ enllaç institucional s’ utiltizarien també fons del projecte social, ja que son treballs a temps complet dels que no es poden fer càrrec voluntaris.
Pel que fa els materials, la idea seria demanar la col·laboració solidària dels comerços del barri, en forma de, per exemple, participació solidària en una rifa de nadal,combinat amb l’ús del micromecenatge.
Amb les dones hi haurien d’ haver altres dones tant artistes com psicòlogues especialitzades en teràpies, ja que la presència d’homes podria tensar-les en un primer moment degut als seus traumes. En aquest cas parlariem de voluntaries, que anirien en hores lliures.
Per últim, l’ús de l’espai del centre. Aquest punt, preguntant pels horaris, hauria de ser possible tenir dos grups: un pel mati i un per la tarda.
L’ espai triat hauria de ser il·luminat i exterior, amb vistes a un pati o uns jardins, en un ambient relaxant.
La amjoria de centres civics tenen un espai així, pel que fińs i tot seria possible crear a l’ aire lliure quan fes bon temps.
Es clar que nomès podrien anar-hi els dies que fos obert, i els fons haurien de pagar el lloguer de l’espai.
https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca
Per fer-se una idea exacta:els centres cívics de barri de la capital obren entre les 9-10 del matí i tanquen entre les 19-21h de la tarda-nit de dilluns a divendres, i no obren a l’agost, el que ens deixa un projecte de setembre a juliol entre setmana. I respectant les diferents activitats, cursos i seminaris que s’hi fan, ès viable tenir 1 grup de matí 2h i un de tarda 2h també.
En quant a les creacions, aquestes s haurien de guardar, fins a la seva venta, al mateix centre cívic.
No ho he centrat en cap barri en concret, ja que es podria fer, en, com a mínim, 1 centre per barri dels 52 que hi han a Barcelona amb l’ horari d’ obertura estàndart que he expicat.
Es tracta de que aquestes dones facin servir la creació artística com a mitjà expressiu i també com a realització personal i manera de sentir-se utils, ja que, en aquests casos, la sensació de no valdre i l’ anul·lació de la personalitat son un problema freqüent. Es busca que recuperin l’ manor propi i expulsin tota la negativitat i la barreja d’emocions durant la seva recuperació, al mateix temps que la societat dona valor al que creen amb les seves mans. Acceptades i valorades, a més d’ ajudades.
La meva idea es pot aplicar a nivell de comunitat, en concret en un centre cívic de barri de Barcelona.
Tenint present això, s’ha de considerar que Barcelona es una capital europea i cosmopolita.
Moltes realitats, ètnies i nacionalitats hi conviuen, pel que le meu projecte s’ ha d’ enfocar en ser multicultural i de gènere: orientat a les dones sense consideració d’ origen. Ja siguin immigrants, natives o refugiades. Vull un projecte obert i inclusiu.
Buscant informació, seria qüestió de parlar amb el CAP del barri on s’ encabis, per tal que els metges, a nivell completament confidencial, proposesin a les dones a les que creguessin que això els podria ajudar, l entrada a aquest sistema inclusiu.
Per tant, caldria muntar una xarxa de connexió entre centre cívic, CAP i seu de la seguretat social.
Per evitar perdre algú, també estaria bé parlar amb les ong que actuen a la propia ciutat, sent una d’elles, que podria estar interessada, arrels, ja que la ONG es dedica a ajudar als col·lectius desfavorits a les grans metropolis catalanes.
Un cop muntada aquesta xarxa, que requeriria la creació de la figura d’ un enllaç entre institucions, també tindriem el tema del finançament.
Hi ha una web especialitzada en micromecenatge social:
https://es-es.facebook.com/Coopfunding/
Si per aquest cantó no es fes prou, caldria demanar ajudes a la Generalitat dins el programa de subvencions solidaries:
https://treball.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Subvencions-per-a-projectes-singulars-la-xarxa-dateneus-cooperatius-i-projectes-aracoop-per-fomentar-leconomia-social-i-el-cooperativisme-00001
També faria falta contractar a un programador web per fer promoció per internet d’aquest projecte, ja que del que es tracta es que les creacions de les dones es venguessin per comerç just. I el programador faria falta tant per la web com per adjuntar una plataforma de pagament segura.
El 100% dels diners obtinguts anirien per ajudar-les a refer els seves vides.
Sóc conscient de que hi hauria un límit de persones que es podrien acollir, pero no deixa de ser un projecte limitat a un barri d’una ciutat.
La permanencia en el programa dependria de la situació personal de cada dona. Quan aquestes s’ haguessin refet, podrien donar pas a noves
Per pagar al programador web i a l’ enllaç institucional s’ utiltizarien també fons del projecte social, ja que son treballs a temps complet dels que no es poden fer càrrec voluntaris.
Pel que fa els materials, la idea seria demanar la col·laboració solidària dels comerços del barri, en forma de, per exemple, participació solidaria en una rifa de nadal, combinat amb l’ús del micromecenatge.
Amb les dones hi haurien d’ haver altres dones tant artistes com psicologues especialitzades en teràpies, ja que la presència d’homes podria tensar-les en un primer moment degut als seus traumes. En aquest cas parlariem de voluntaries, que anirien en hores lliures.
Per últim, l’ús de l’espai del centre. aquest punt, preguntant pels horaris, hauria de ser possible tenir dos grups: un pel mati i un per la tarda.
L’ espai triat hauria de ser il·luminat i exterior, amb vistes a un pati o uns jardins, en un ambient relaxant.
La amjoria de cnetres civics tenen un espai aixi, pel que fisn i tot seria possible crear a l’ aire lliure quan fes bon temps.
Es clar que només podrien anar-hi els dies que fos obert, i els fons haurien de pagar el lloguer de l’espai
https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca
Per fer-se una idea exacta, els centres cívics de barri de la capital obren entre les 9-10 del matí i tanquen entre les 19-21h de la tarda-nit de dilluns a divendres, i no obren a l’agost, el que ens deixa un projecte de setembre a juliol entre setmana. I respectant les diferents activitats, cursos i seminaris que s’hi fan, es viable tenir 1 grup de matí 2h i un de tarda 2h també.
En quant a les creacions, aquestes s haurien de guardar, fins a la seva venta, al mateix centre cívic.
No ho he centrat en cap barri en concret, ja que es podria fer, en, com a mínim, 1 centre per barri dels 52 que hi han a Barcelona amb l’ horair d’ obertura estandart que he expicat.
Es tracta de que aquestes dones facin servir la creació artística com a mitjà expressiu i també com a realització personal i manera de sentir-se utils, ja que, en aquests casos, la sensació de no valdre i l’ anul·lació de la personalitat son un problema freqüent. Es busca que recuperin l’ manor propi i expulsin tota la negativitat i la barreja d’emocions durant la seva recuperació, al mateix temps que la societat dona valor al que creen amb les seves mans. Acceptades i valorades, a més d’ ajudades.
Hola Maria!
Em sembla molt interessant la manera en la que planteges la teva proposta, sobretot, el que es refereix al tema i l’organització.
Matiso a continuació alguns punts sobre la proposta d’activitats que ofereixes:
● Punts forts de la proposta.
Els punts forts que trobo a la teva proposta tenen a veure amb l’enfoc i l’organització. Els agents que has escollit, des de la visió del Crowfounding, passant per la importància en la comunicació i les persones encarregades dels Casals.
● Elements que podrien millorar-se o continuar desenvolupant-se.
En aquest projecte nomenes l’arteràpia, però no veig cap activitat que introdueixi a alguna activitat concreta que pugui connectar amb les emocions d’un tipus d’usuaries tant concret i tant complicat. Penso que manca una programació de sessions més concreta, on es pugui veure el tipus de procés al que voldries arribar, i en cas que les obres es venèssin, saber quina implicació emocional tindria la persona que ha produit l’obra i amb quina intenció es vendrien.
● Suggeriments per a aquest desenvolupament.
Jo valoraria abans que rés el tipus d’implicació de les persones a l’hora de realitzar els treballs gràfics, com introduir a les persones a aquesta experiència artística i també veure quin tipus de materials els hi aniria millor, depenent del tipus de proposta. Per una altra banda, està molt bé que triis a 3 psicòlegs, però no has nomenat en cap moment a cap arterapeuta, que em semblen les persones més adients per a realitzar aquest acompanyament.
Bona feina!
Ànims!
Núria Molina