Hola a tothom. Em dic Maria i tinc 27 anys. Treballo a un museu de Barcelona com a controladora de sales. Sempre he ringut contacte amb el món cultural i aritstic ja que vinc de pares professors i jo mateixa treballo al sector desde fa quatre anys. A més, vaig fer teatre durant sis.

Veig l’ art com una forma d’ expressió, i, tot i treballar en un museu, no estic d’ acord amb el caire discursiu i paternalista que té. Sembla que a la societat actual els plantejaments sobre l ‘art estan definits i dirigits per les institucions, cosa amb la que discrepo.

A més, potser pel fet d’ haver fet teatre molt anys, em veig influida en entendre l art com a disciplina expressiva i crec que pot servir com ajuda a la comunitat.

En aquest sentit va el meu projecte, que esta inspirat en l artteràpia, que fa servir l’ art com a mitjà per canalitzar les emocions per aquells amb problemes psicologics. La idea seria crear un taller d’ art per dones vícitmes de violència masclista, on poguessin fer-lo servir com a sistema d’ expressió i alhora, aquestes pintures es podrien vendre, tenint aixi un doble objectiu: ajudar-les i reintegrar-les a la societat.

Per tant, seria una iniciativa d’ ajuda a la comunitat, a un col·lectiu desafavorit i fa servir l ‘ art com a reintegrador i sistema d’ ajuda.

Aquest taller estaria muntat a nivell municipal, en centres civics, i es demanarien subvencions a la generalitat per poder llogar els espais i comprar els materials.

Encara és una idea embrionària