Publicat per

Primera etapa: Començo el viatge

Hola. Soc n´Eva Mas, i em prenc la vida amb filosofia. I no m´agrada enredarme gaire.

Vinc de l´àmbit socio-cultural. Anys enrere vaig iniciar Belles Arts, però vaig haver de deixar-ho per conjunció impossible d´economia i treball. Els meus interessos (llavors) eren dibuix i volum. Actualment vaig més pel camp teòric, l´anàlisi de la imatge. I em saturen les pràctiques digitals i tanta innovació constant (de vegades, és esgotador possars- hi al dia amb les tecnologies!).

Duc un temps dedicada a la docència “institucional” de secundària. Però no com a professora d´arts/plàstica. Tot i així, com entenc que l´art forma part de la nostra vida (és un llenguatge), tant alumnes com jo el feim servir com a mitjà de reflexió i comunicació. Trobo que és molt útil per a  ajudar-los a assolir un coneixement interrelacionat. A part de que les referències visuals els hi resulta més accessible o, millor dit, tenen menys mandra i s´engresquen amb més facilitat.

Entès l´art com un llenguatge, no hi hauria d´haver-hi problemàtica per a treballar-ho en tots els seus vessants, tal com es fa amb el llenguatge amb paraules. A l´ensenyança obligatòria s´hi dediquen moltes hores per a que tothom sàpiga llegir i escriure paraules, però ni molt manco tothom es converteix en novel·lista, poeta, crític ni filòleg. No entenc quin problema hi hauria a poder treballar-ho i incorporar-ho sense majors limitacions que les materials-econòmiques i físiques de l´espai.  

Als textos s´hi ha parlat molt dels diferents àmbits o perspectives des de les que abordar l´art. Però, si estam parlant d´educació, m´ha cridat molt l´atenció que en cap cas es parles d´etapes educatives i/o edats. Si a l´escola s´hi dediquen un munt d´hores a ensenyar català i castellà en totes les seves vessants (anàlisi lingüístic, història, producció de textos variats, etc.), perquè no també incloure en semblant extensió l´educació artística? 

La veritat és que amb el recent nou marc legislatiu a l´ensenyança obligatòria (això de la LOMLOE), tinc l´esperança de que les noves dinàmiques i metodologies que es poden desplegar ens permetin donar un gir a l´ensenyança. Deixant a un costat tot el guirigai generat per la premura i complexitat del sistema d´avaluació de l´alumnat (amb codis de criteris, descriptors, percentatges, etc.), sí confio en que es pugui dur a terme una pràctica docent més enrequidora per alumnat i professorat. Sense oblidar que, de moment, tot sembla un experiment. A veure si ens en sortim! 

Debat1el Primera etapa: Començo el viatge

  1. Ester Forné Castaño says:

    Hola Eva,

    Gràcies pels teus comentaris i compartir amb tots i totes nosaltres els teus pensaments i opinions. T’enviaré el meu comentari de la teva tasca per via interna a través del RAC.

    Veuràs que en l’assignatura hem obert el ventall de l’acció educativa: formal (escoles, instituts…), no formal (tallers, etc.), i també institucions (museus…) i espais d’acció educativa comunitària (mediació…).  Pel que fa a l’educació formal, i concretament en el cas de secundària, estic totalment d’acord amb tu amb la manca de presència de les hores d’educació artística. També d’altres àmbits com podrien ser la tecnologia…etc… Sols cal revisar els nous currículums. Amb tot i això, sí que es promouen el treball per projectes inter-multidisciplinaris.

    Per tant, et convido a fer un projecte on i amb el que et sentis còmoda. Endavant Eva.

    Seguim

Deixa un comentari