Segona etapa: preparo la motxilla
La meva idea es pot aplicar a nivell de comunitat, en concret en un centre cívic de barri de Barcelona.
Tenint present això, s’ha de considerar que Barcelona és una capital europea i cosmopolita.
Moltes realitats, ètnies i nacionalitats hi conviuen, pel que él meu projecte s’ ha d’ enfocar en ser multicultural i de gènere: orientat a les dones sense consideració d’ origen. Ja siguin immigrants, natives o refugiades. Vull un projecte obert i inclusiu.
Buscant informació, seria qüestió de parlar amb el CAP del barri on s’ encabís, per tal que els metges, a nivell completament confidencial, proposesin a les dones a les que creguessin que això els podria ajudar, l entrada a aquest sistema inclusiu.
Per tant, caldria muntar una xarxa de connexió entre centre cívic, CAP i seu de la seguretat social.
Per evitar perdre algú, també estaria bé parlar amb les ong que actuen a la propia ciutat, sent una d’elles, que podria estar interessada, arrels, ja que la ONG es dedica a ajudar als col·lectius desfavorits a les grans metropolis catalanes.
Un cop muntada aquesta xarxa, que requeriria la creació de la figura d’ un enllaç entre institucions, també tindriem el tema del finançament.
Hi ha una web especialitzada en micromecenatge social:
https://es-es.facebook.com/Coopfunding/
Si per aquest cantó no es fes prou, caldria demanar ajudes a la Generalitat dins el programa de subvencions solidaries:
També faria falta contractar a un programador web per fer promoció per internet d’aquest projecte, ja que del que es tracta es que les creacions de les dones es venguessin per comerç just. I el programador faria falta tant per la web com per adjuntar una plataforma de pagament segura.
El 100% dels diners obtinguts anirien per ajudar-les a refer els seves vides.
Sóc conscient de que hi hauria un límit de persones que es podrien acollir, peró no deixa de ser un projecte limitat a un barri d’una ciutat.
La permanència en el programa dependria de la situació personal de cada dona. Quan aquestes s’ haguessin refet, podrien donar pas a noves
Per pagar al programador web i a l’ enllaç institucional s’ utiltizarien també fons del projecte social, ja que son treballs a temps complet dels que no es poden fer càrrec voluntaris.
Pel que fa els materials, la idea seria demanar la col·laboració solidària dels comerços del barri, en forma de, per exemple, participació solidària en una rifa de nadal,combinat amb l’ús del micromecenatge.
Amb les dones hi haurien d’ haver altres dones tant artistes com psicòlogues especialitzades en teràpies, ja que la presència d’homes podria tensar-les en un primer moment degut als seus traumes. En aquest cas parlariem de voluntaries, que anirien en hores lliures.
Per últim, l’ús de l’espai del centre. Aquest punt, preguntant pels horaris, hauria de ser possible tenir dos grups: un pel mati i un per la tarda.
L’ espai triat hauria de ser il·luminat i exterior, amb vistes a un pati o uns jardins, en un ambient relaxant.
La amjoria de centres civics tenen un espai així, pel que fińs i tot seria possible crear a l’ aire lliure quan fes bon temps.
Es clar que nomès podrien anar-hi els dies que fos obert, i els fons haurien de pagar el lloguer de l’espai.
https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca
Per fer-se una idea exacta:els centres cívics de barri de la capital obren entre les 9-10 del matí i tanquen entre les 19-21h de la tarda-nit de dilluns a divendres, i no obren a l’agost, el que ens deixa un projecte de setembre a juliol entre setmana. I respectant les diferents activitats, cursos i seminaris que s’hi fan, ès viable tenir 1 grup de matí 2h i un de tarda 2h també.
En quant a les creacions, aquestes s haurien de guardar, fins a la seva venta, al mateix centre cívic.
No ho he centrat en cap barri en concret, ja que es podria fer, en, com a mínim, 1 centre per barri dels 52 que hi han a Barcelona amb l’ horari d’ obertura estàndart que he expicat.
Es tracta de que aquestes dones facin servir la creació artística com a mitjà expressiu i també com a realització personal i manera de sentir-se utils, ja que, en aquests casos, la sensació de no valdre i l’ anul·lació de la personalitat son un problema freqüent. Es busca que recuperin l’ manor propi i expulsin tota la negativitat i la barreja d’emocions durant la seva recuperació, al mateix temps que la societat dona valor al que creen amb les seves mans. Acceptades i valorades, a més d’ ajudades.
La meva idea es pot aplicar a nivell de comunitat, en concret en un centre cívic de barri de Barcelona.
Tenint present això, s’ha de considerar que Barcelona es una capital europea i cosmopolita.
Moltes realitats, ètnies i nacionalitats hi conviuen, pel que le meu projecte s’ ha d’ enfocar en ser multicultural i de gènere: orientat a les dones sense consideració d’ origen. Ja siguin immigrants, natives o refugiades. Vull un projecte obert i inclusiu.
Buscant informació, seria qüestió de parlar amb el CAP del barri on s’ encabis, per tal que els metges, a nivell completament confidencial, proposesin a les dones a les que creguessin que això els podria ajudar, l entrada a aquest sistema inclusiu.
Per tant, caldria muntar una xarxa de connexió entre centre cívic, CAP i seu de la seguretat social.
Per evitar perdre algú, també estaria bé parlar amb les ong que actuen a la propia ciutat, sent una d’elles, que podria estar interessada, arrels, ja que la ONG es dedica a ajudar als col·lectius desfavorits a les grans metropolis catalanes.
Un cop muntada aquesta xarxa, que requeriria la creació de la figura d’ un enllaç entre institucions, també tindriem el tema del finançament.
Hi ha una web especialitzada en micromecenatge social:
https://es-es.facebook.com/Coopfunding/
Si per aquest cantó no es fes prou, caldria demanar ajudes a la Generalitat dins el programa de subvencions solidaries:
També faria falta contractar a un programador web per fer promoció per internet d’aquest projecte, ja que del que es tracta es que les creacions de les dones es venguessin per comerç just. I el programador faria falta tant per la web com per adjuntar una plataforma de pagament segura.
El 100% dels diners obtinguts anirien per ajudar-les a refer els seves vides.
Sóc conscient de que hi hauria un límit de persones que es podrien acollir, pero no deixa de ser un projecte limitat a un barri d’una ciutat.
La permanencia en el programa dependria de la situació personal de cada dona. Quan aquestes s’ haguessin refet, podrien donar pas a noves
Per pagar al programador web i a l’ enllaç institucional s’ utiltizarien també fons del projecte social, ja que son treballs a temps complet dels que no es poden fer càrrec voluntaris.
Pel que fa els materials, la idea seria demanar la col·laboració solidària dels comerços del barri, en forma de, per exemple, participació solidaria en una rifa de nadal, combinat amb l’ús del micromecenatge.
Amb les dones hi haurien d’ haver altres dones tant artistes com psicologues especialitzades en teràpies, ja que la presència d’homes podria tensar-les en un primer moment degut als seus traumes. En aquest cas parlariem de voluntaries, que anirien en hores lliures.
Per últim, l’ús de l’espai del centre. aquest punt, preguntant pels horaris, hauria de ser possible tenir dos grups: un pel mati i un per la tarda.
L’ espai triat hauria de ser il·luminat i exterior, amb vistes a un pati o uns jardins, en un ambient relaxant.
La amjoria de cnetres civics tenen un espai aixi, pel que fisn i tot seria possible crear a l’ aire lliure quan fes bon temps.
Es clar que només podrien anar-hi els dies que fos obert, i els fons haurien de pagar el lloguer de l’espai
https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca
Per fer-se una idea exacta, els centres cívics de barri de la capital obren entre les 9-10 del matí i tanquen entre les 19-21h de la tarda-nit de dilluns a divendres, i no obren a l’agost, el que ens deixa un projecte de setembre a juliol entre setmana. I respectant les diferents activitats, cursos i seminaris que s’hi fan, es viable tenir 1 grup de matí 2h i un de tarda 2h també.
En quant a les creacions, aquestes s haurien de guardar, fins a la seva venta, al mateix centre cívic.
No ho he centrat en cap barri en concret, ja que es podria fer, en, com a mínim, 1 centre per barri dels 52 que hi han a Barcelona amb l’ horair d’ obertura estandart que he expicat.
Es tracta de que aquestes dones facin servir la creació artística com a mitjà expressiu i també com a realització personal i manera de sentir-se utils, ja que, en aquests casos, la sensació de no valdre i l’ anul·lació de la personalitat son un problema freqüent. Es busca que recuperin l’ manor propi i expulsin tota la negativitat i la barreja d’emocions durant la seva recuperació, al mateix temps que la societat dona valor al que creen amb les seves mans. Acceptades i valorades, a més d’ ajudades.
Debat2el Segona etapa: preparo la motxilla
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Maria,
Trobo molt interessant el context inicial que proposes, alhora que complicat i amb les seves peculiaritats que caldrà especificar i tenir molt en compte. La multiculturalitat dona molt de valor i riquesa a qualsevol projecte, i emmarcar-ho dins d’una perspectiva de gènere em sembla molt adequat. El projecte té un aspecte de superació i el veig molt estretament relacionat amb la salut mental, factor importantíssim de treballar en el perfil de les dones que comentes.
D’una altra banda, comentes coses que personalment em toquen a casa, soc sòcia fundadora d’una cooperativa de treball associat que treballa dins l’economia social i solidària, i per això penso que et pot servir d’alguna cosa la meva experiència. Pel que fa al micromecenatge social, una plataforma molt específica del sector cooperatiu on pots veure molts exemples de campanyes exitoses és CrowdCoop de Goteo https://www.crowdcoop.org/?lang=ca. L’aspecte que comentes dels ajuts amb caire social, els projectes Singulars, són un conjunt de línies d’ajuts que fomenten projectes dins de l’economia social i solidària (si t’interessa aprofundir-ne pots consultar més info a la Xarxa d’economia solidària de la generalitat xes.cat).
Revisant tot el que comentes, m’ha recordat a un projecte molt bonic que existeix a Barcelona d’una cooperativa de treballadors del top manta anomenat “Top manta: ninguna persona és illegal”, han creat diferents línies de roba amb un fort caire activista i reivindicatiu, a més a més d’ajudar i legalitzar la seva situació laboral. https://www.topmanta.store/
Espero que el meu comentari t’hagi trobat bé i en puguis traure alguna cosa positiva! Disculpa’m per l’extensió del missatge, però no em volia deixar cap punt rellevant.
Molt bona feina i ànims,
Maria Vilà Hernández
Hola, moltes gràcies pels teus comentaris. Si, la teva experiència em serveix, i em miraré les webs proposades. Merci i salutacions